ELECTROCARDIOGRAMES I ESTUDIS PREOPERATORIS

“El cor humà és un instrument de moltes cordes; el perfecte coneixedor dels homes les sap fer vibrar totes com un bon músic”.

Charles Dickens.

L’electrocardiograma és una prova que registra l’activitat elèctrica del cor que es produeix a cada batec cardíac. Aquesta activitat elèctrica es registra des de la superfície corporal del pacient i es dibuixa en un paper mitjançant una representació gràfica o traçat, on s’observen diferents ones que representen els estímuls elèctrics de les aurícules i els ventricles. L’aparell amb què s’obté l’electrocardiograma s’anomena electrocardiògraf. Per a la recollida de l’activitat elèctrica per l’electrocardiògraf, cal que sobre la pell del pacient es col·loquin una sèrie d’elèctrodes (normalment 10), que aniran units fins a l’electrocardiògraf per uns cables.

S’usa per mesurar el ritme i la regularitat dels batecs, la mida i posició de les aurícules i ventricles, qualsevol dany al cor i els efectes que sobre ell poden tenir certs fàrmacs o dispositius implantats al cor (com marcapassos). Les alteracions al traçat són imprescindibles per a la detecció i anàlisi de les arítmies cardíaques, episodis aguts de malaltia coronària i/o l’infart de miocardi.

És una prova senzilla, disponible, ràpida, que no produeix cap molèstia (és indolor) i no té cap risc per al pacient (no s’envia cap tipus d’electricitat a través del cos, només detecta l’activitat elèctrica que es genera al propi cor). Uns resultats normals inclourien una freqüència cardíaca d’entre 60 i 100 batecs per minut, i un ritme cardíac constant i uniforme.

Proves preoperatòries

Abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica els metges necessiten assegurar-se que el pacient està llest per fer-ho i per això sol·liciten les proves preoperatòries.

Als centres del Grup Creu Blava realitzem processos de preoperatori sol ser de caràcter obligatori, sobretot en les operacions o proves que requereixen anestèsia. Comença amb un interrogatori per conèixer la història clínica del pacient i una avaluació física. Després, el metge determina quines són les proves més pertinents. La finalitat de les proves que es realitzen al pacient en el preoperatori és determinar com reaccionarà aquest a l’anestèsia ia la intervenció quirúrgica en general.

Les proves habituals inclouen:

  • Radiografia de tòrax. Aquesta prova es realitza, a més de conèixer si hi ha indicis d’infecció, per comprovar que la tràquea es troba ben alineada.
  • Anàlisi de sang i orina. Aquesta prova es fa per detectar si hi ha signes d’infecció, ja que això podria provocar infeccions no desitjades que causarien complicacions importants.
  • Electrocardiograma. Aquesta prova permetrà a l’especialista i anestesista conèixer la salut cardiovascular del pacient.
  • Cardiopatia isquèmica.
  • Insuficiència cardíaca.
  • Ictus o un accident isquèmic transitori.
  • Disfunció renal amb tractaments de creatinina (per sota de 60 mil·lilitres/minut per superfície corporal).
  • Diabetis amb ús insulina.

Si se detecta algún problema pueden ser necesarias más pruebas o directamente suspender la cirugía para solucionar previamente el inconveniente detectado.

Quina informació addicional necessita l’especialista?

El cirurgià i l’anestesiòleg requereixen obtenir informació sobre:

  • Antecedents de malalties.
  • Procediments quirúrgics realitzats amb anterioritat.
  • Tractaments farmacològics actuals.
  • Existència de lèrgies a medicaments.
  • Hàbits del pacient; si és fumador, consum de l’alcohol...

Dia de visita: cada dia, matí i tarda, amb cita prèvia.

Si teniu algun dubte o desitgeu més informació.